Conducta general

A partir del moment en que un esser humà neix, es troba insert en un medi ambient social i en un medi ambient natural. Des de aquest moment i durant tota la seva vida estarà en constant relació amb dit medi.

Aquesta relació entre el subjecte i el ambient es bidireccional: el medi influeix sobre l’home i aquest selecciona, rebutja, modifica o transforma el medi. Es presenta pe la forma d’interacció.

a)La conducta tan sols es pot comprendre en funció del medi en que es manifesta. Per tant, es necessari tenir en compte la situació en que dita conducta apareix per poder interpretar-la

b) La conducta implica conflicte. Tota conducta sorgeix per una necessitat que es genera en al subjecte. Aquesta necessitat representa un desequilibri entre ell i la situació. Exemple:

1.       La necessitat de aprovació social motiva al subjecte a actuar de determinada manera, ja que sigui complint els dictats de la moda comportant-se com un bon estudiant, etc.

2.       La fam provoca la necessitat d’aconseguir aliment, el subjecte tindrà que mobilitzar-se per obtenir-lo.

En l’exemple u es presenta un conflicte entre el subjecte i el medi social. En l’exemple dos el conflicte es produeix entre el subjecte i el seu organisme.

c) La conducta es una acció readaptadora. Les conductes del ésser humà solen restablir l’equilibri trencat. Als exemples anteriors, les accions que el subjecte fa, li tornin ja en lo biològic com en lo social, l’adaptació al medi.

d)La conducta es un intercanvi funcional entre l’home i el seu ambient. Pot haver-hi dos tipus d’intercanvis:

1.       Materials: Els materials impliquen intercanvis de substancies físiques o químiques: per exemple, en la alimentació es produeix un ‘’traspas’’ de substancies entre l’organisme i els aliments (medi natural).

2.       Funcionals: Els funcionals implique canvis o transformacions que no ocupen lloc en l’espai, com les conductes humanes. En l’evolució d’aquestes es va aconseguint una major independència al respecte de lo material.

e)La conducta tendeix a preservar un estat d’integració o consistència interna de la persona. Al existir un conflicte, el subjecte buscarà resoldre’l sense lesionar-se a si mateix, sense desintegrar-se moralment o entrar en franca contradicció entre el que aspira a fer i el que fa. Per tant, el subjecte tendeix a enfortir la seva personalitat a traves de les seves conductes.

Tania Gracia