Finalment hem acabat la part escrita del treball i com a conclusió principal hem descobert que en alguns casos específics si hi ha diferències molt clares en la reacció dels dos gèneres.
 La seva manera de reacció és directament proporcional a l'educació que han tingut, la societat, experiències prèvies i  cultura.

Mar Hernández

Tania Gracia

He trobat un video en el que fan una comedia sobre com dir noticies dolentes, clica!

Tania Gracia

Les 5 fases per arribar a l'acceptació i què passaria si una persona no segueix els passos?

1) La negació : és el xoc , l'abatiment , el pànic total , el rebuig total a acceptar , d'admetre la realitat . un fa tot el possible per tornar les coses al seu estat anterior , fer com si res hagués passat , els psicòlegs diuen que aquest és un mètode de defensa per reduir l'ansietat quan ens sentim amenaçats .

2) El odi : Quan un ha deixat de negar la realitat , passa a la etapa de la còlera . Un es retreu o als altres la pèrdua que acabem de patir . És per això que s'ha de ser prudent amb els problemes que enfrontem .

3) La negociació : Un cop calmat , s'intenta sigui com sigui evitar la pèrdua . Un regateja , es rebaixa , s'humilia per tal de no afrontar la realitat . De vegades el regateig és positiu , però el regateig de vegades és absurd , un ofereix pagar molt més car per tal de no patir la pèrdua.

4) La depressió : Quan un fi veu que el regateig no deixa res , que un lluita només per evitar veure la dura realitat i decideix deixar d'amagar , es cau en la tristesa , és a dir , una profunda depressió .

5) L'acceptació : Un es posa en pau amb la realitat . La mira amb respecte . Aquesta etapa no s'ha de considerar com alegre , al contrari els sentiments s'han extingit . Com si el dolor hagués desaparegut , com si la lluita hagués acabat . Un és finalment lliure . Lliure de quedar-se, d'anar-se'n , de seguir endavant , de prendre les desicions que s'imposen . Un accepta la pèrdua , petita o gran. Un s'ha adaptat.

*Si no s’arriba a l’ultima fase podria passar tot això:

-       - Si no hem anat encara al psicòleg seria el moment idoni.

-       - Requerirem de fàrmacs i si ja en prenem el canviarem per un altre més fort.

-       - També hi ha la possibilitat de que la persona quedi en depressió permanent o en el pitjor dels casos arribar a la mort 

Tania Gracia

Conducta general

A partir del moment en que un esser humà neix, es troba insert en un medi ambient social i en un medi ambient natural. Des de aquest moment i durant tota la seva vida estarà en constant relació amb dit medi.

Aquesta relació entre el subjecte i el ambient es bidireccional: el medi influeix sobre l’home i aquest selecciona, rebutja, modifica o transforma el medi. Es presenta pe la forma d’interacció.

a)La conducta tan sols es pot comprendre en funció del medi en que es manifesta. Per tant, es necessari tenir en compte la situació en que dita conducta apareix per poder interpretar-la

b) La conducta implica conflicte. Tota conducta sorgeix per una necessitat que es genera en al subjecte. Aquesta necessitat representa un desequilibri entre ell i la situació. Exemple:

1.       La necessitat de aprovació social motiva al subjecte a actuar de determinada manera, ja que sigui complint els dictats de la moda comportant-se com un bon estudiant, etc.

2.       La fam provoca la necessitat d’aconseguir aliment, el subjecte tindrà que mobilitzar-se per obtenir-lo.

En l’exemple u es presenta un conflicte entre el subjecte i el medi social. En l’exemple dos el conflicte es produeix entre el subjecte i el seu organisme.

c) La conducta es una acció readaptadora. Les conductes del ésser humà solen restablir l’equilibri trencat. Als exemples anteriors, les accions que el subjecte fa, li tornin ja en lo biològic com en lo social, l’adaptació al medi.

d)La conducta es un intercanvi funcional entre l’home i el seu ambient. Pot haver-hi dos tipus d’intercanvis:

1.       Materials: Els materials impliquen intercanvis de substancies físiques o químiques: per exemple, en la alimentació es produeix un ‘’traspas’’ de substancies entre l’organisme i els aliments (medi natural).

2.       Funcionals: Els funcionals implique canvis o transformacions que no ocupen lloc en l’espai, com les conductes humanes. En l’evolució d’aquestes es va aconseguint una major independència al respecte de lo material.

e)La conducta tendeix a preservar un estat d’integració o consistència interna de la persona. Al existir un conflicte, el subjecte buscarà resoldre’l sense lesionar-se a si mateix, sense desintegrar-se moralment o entrar en franca contradicció entre el que aspira a fer i el que fa. Per tant, el subjecte tendeix a enfortir la seva personalitat a traves de les seves conductes.

Tania Gracia

Buscant sobre les parts del cervell, he trobat un video interesant i curiós! Clica aquí!

Tania Gracia

Psicologia general: És una introducció àmplia i general a la Psicologia recolzada al voltant de la descripció i explicació del comportament humà

Tania Gracia