Buscant sobre les parts del cervell, he trobat un video interesant i curiós! Clica aquí!

Tania Gracia

Psicologia general: És una introducció àmplia i general a la Psicologia recolzada al voltant de la descripció i explicació del comportament humà

Tania Gracia

Expressions facials

Què són les expressions facials?

Manifestació del rostre o relatiu a ell amb signes del que un sent o pensa.



El rostre és el reflex de les emocions, i aquestes ens permeten inferir les causes que les van originar amb una clara utilitat en diferents àmbits. No hem d'oblidar que la funció de l'expressió facial de les emocions ens informa de possibles sentiments, àmbit social,etc. Als sentiments matisos en la percepció i interpretació de l'expressió facial que són reflex de la diversitat i complexitat de les nostres motivacions, necessitats i, de les decepcions. En aquest sentit, els sistemes de codificació i classificació de l'expressió facial són un instrument idoni per entendre les cada vegada més complexes vies de comunicació no verbal.

                                                      Daniel Alen

Els tres estats pels que passa una persona davant una tragèdia

Cóm actuar davant una tragèdia:

   Els tres estats pels que passa una persona quan s’enfronta a un fet traumàtic  i quins passos hem de donar els demés per poder ajudar.

    Quan rebem una mala notícia les persones solem tenir una sèrie de reaccions (tant homes com dones en general) que passen per tres estats clarament visibles. Tot i que cadascú s’ho pot agafar de manera diferent, segons l’edat, el caràcter, etc. El cert és que tots passem per aquest tres estats, és com si necessitéssim fer el procés per poder continuar endavant. Primer no ens ho podem creure, després no ho volem acceptar i finalment tenim que assumir-ho i tornar a la normalitat.

   En el mateix moment que som conscients de que ha passat alguna cosa dolenta o ens donen la mala notícia, el primer que fem és entrar en estat de shock, és a dir que ens paralitzem i comencem a tenir unes reaccions tant físiques com mentals, que ens poden literalment posar malalts.

  En el estat de shock, podem tenir episodis d’ansietat i fins i tot de pànic. Aquestes són algunes reaccions possibles a nivell mental:

• · Es bloqueja el pensament, no entens què passa i fa que el cos també es pugui quedar bloquejat i et quedes immòbil.
• · Es té la sensació que tot és un somni, que no és real, que no t’està passant a tu. Neguem el fet de tal manera que fins i tot que, per exemple en el cas d’una mort, pensem que tornarem a veure la persona morta en qualsevol moment.
• · Comencem a fer coses sense sentit, no coordinem els pensaments degut a l’ansietat i podem posar-nos a caminar sense sentit.
• · Podem fins i tot tenir episodis agressius o perillosos per nosaltres mateixos i fer-nos mal sense adonar-nos.

    Les reaccions també es poden manifestar físicament, degut a la forta impressió psicològica rebuda, com per exemple:

 

      Un cop sembla que hem passat aquest primer estadi, comencem a tenir sentiments més forts, més profunds com la pena o el temor. És quan entrem en l’estat de reacció. I sobretot comencem a tenir pensaments recurrents com per exemple, sentir vergonya per haver sobreviscut o fins i tot alegria per no haver resultat ferit, en el cas d’un accident de cotxe, tren, avió, etc.

       Llavors el que solem fer és reprimir aquests sentiments i no parlar-ho amb ningú perquè creiem que no li passa a ningú més i fa vergonya admetre-ho. La persona que està en aquest estat es va aïllant i sempre vol estar sol/a. Fins i tot pot tenir alguna conducta infantil o agressiva.

     Finalment, arribem a l’estat de reorientació, és a dir, que d’alguna manera hem de tornar a la normalitat i per això primer hem d’assumir els fets i integrar-los en la nostra vida diària.

És habitual sentir vergonya per haver sobreviscut

     És probable que encara tinguem episodis dels dos estats anteriors i que apareguin pensaments del moment del succés o records. Per tant, és normal que evitem veure persones, tenir converses o anar a llocs que ens puguin recordar allò que no volem. Per exemple, és habitual que algú que ha patit un accident de cotxe no vulgui tornar a conduir.

      En aquest estat també se li diu estat post traumàtic i s’ha de mirar que la persona no es quedi en aquest estat perquè si no no podrà mai superar el fet i tornar a viure amb certa normalitat.

       

      Per això l’atenció a les persones que pateixen una mala notícia, un succés traumàtic necessiten atenció constant, tant de familiars com de personal especialitzat. I aquesta atenció s’ha de començar a rebre des del primer moment que rep la notícia, és a dir quan entra en estat de shock.

          En aquest moment s’ha de mirar que la persona estigui acompanyada constantment, no deixar-la sola. Deixar que parli, que s’expressi, que plori, cridi, etc. Que deixi sortir els seus sentiments i no cal que li parlem massa, hem de saber escoltar. També haurem de vigilar que la persona no es faci mal, vigilar el seu comportament. Ens aproparem a ella amb calma, establirem un contacte físic (abraçar, agafar la mà) per tal que la persona no es trobi sol i si hem de dir alguna cosa ho farem amb veu suau, amb calma i calidesa (no cal que també ens alterem nosaltres).

Cal acompanyar en tot moment a l'afectat.

      En aquestes converses, hem de saber dir les coses adequades, per exemple: donar-li la importància els fets que mereix i no dir “no passa res” o “ja et passarà” perquè a la persona en aquell moment no li serveix de res i sembla que no estem amb ella.

     Quan la persona està en estat de reacció, ja podem començar a donar-li, si cal, informació segons ella vagi preguntant i no mentir amb coses que no podem confirmar. Si se li ha de donar encara més males notícies, donar-les a poc a poc i expressant sempre el nostre sentir davant els fets.

      Oferir la nostra ajuda en qüestions pràctiques com trucar els familiars, anar a recollir els nens a l’escola, anul·lar cites, etc. Si cal, proporcionar roba i aliments i ajudar amb la medicació, en cas que la necessiti, encara que la persona no se la vulgui prendre. Igualment, no deixar-la massa sola i deixar que es vagi expressant a poc a poc. Podem fins i tot, canviar una mica de tema o sortir a passejar una estona per tal de que descansi de l’estrès que genera tot això i li podem preguntar coses però sense ser pesats.

Tornar a la vida anterior és necessari per la recuperació

     Quan, finalment la persona arriba a l’estat de reorientació, si ha rebut recolzament anteriorment, es pot començar a espavilar una mica i començar a fer alguna cosa per poder recuperar-se.

     És important, participar en els actes de recolzament que ja estan establerts, com funerals o homenatges per tal de que pugui fer el dol corresponent. També s’ha de procurar que la persona comenci a recuperar la seva vida diària (treball, família, etc.) i la rutina de cada dia (menjar, dormir...) que torni a fer les activitat que feia abans de lleure i oci que li siguin agradables.

    Igualment si ens trobem amb persones o llocs que ens recorden dolorosament els fets, hem de procurar no evitar-los i enfrontar-nos per tal de superar aquest estat de reorientació. Si tot plegat ens produeix molta ansietat o angoixa podem demanar ajuda professional especialitzada. Fer alguna teràpia de grup, de relaxació o respiració també ens pot ajudar molt, perquè ens posem en mans de gent que estan acostumats a fer-ho.  

    
      Raquel Sellarés

     “Cómo actuar ante una tragedia”  Luria Psicologia

       Ansietat: Estat mental en el que la persona experimenta diferents sentiments de nerviosisme, palpitacions, visió borrosa.....

        Hiperventilació: Quan agafes massa aire, els pulmons no poden filtrar-lo tot i es col·lapsen i tot i agafar molt aire, aquest no arriba a la sang per la qual cosa sembla que ens estem asfixiant.

COSA DEL CERVELL O DE LA SOCIETAT?

Una de les discussions més freqüents sobre el comportament humà sol ser si aquest depèn dels gens de cadascú, o si és el resultat de la nostra interacció amb la societat. És a dir, el comportament depèn de la nostra genètica o del que ens han ensenyat?

Com qualsevol altra particularitat de l'ésser humà, el comportament depèn de la configuració del nostre cervell.

És ben sabut que el cervell presenta una estructuraque s'amolda al viscut fins el moment. Això és, que les connexions neuronals es "s'adapten" en funció de les nostres necessitats, del que aprenem al llarg de la vida, del que veiem, o de les sensacions que rebem a partir dels sentits. Els nostres propis pensaments interns poden fins i tot "reordenar" les nostres neurones. Per això, dóna la sensació que és "l'entorn", interaccionant amb el nostre cervell, el qual finalment dóna forma als nostres pensaments més humans

                                                                                                                                            Daniel Alen

HOMES I DONES...

També els diferents estudis sobre el cervell femení i masculí han demostrat que els dos cervells no són iguals i que les connexions neuronals funcionen diferent en ambdós casos. Louann Brizendine explica a El cerebro femenino que el cervell masculí és un 9% més gran. La mida del cervell però no té res a veure amb la intel·ligència. No vol dir, doncs, que els homes siguin més intel·ligents que les dones. El nombre de cèl·lules cerebrals és la mateixa. El que succeeix és que en les dones aquestes cèl·lules estan agrupades amb més densitat. Algunes petites diferències serien que els homes al tenir més testosterona no estan tan preparats per comunicar-se amb els altres i amb l’entorn. En canvi en el cervell de les dones hi ha més neurones mirall que els permeten tenir més empatia respecte a les emocions dels altres.
Tanmateix, avui en dia les dones ja no són el sexe dèbil.De fet, en èpoques més primitives segurament tampoc ho eren, perquè les dones eren les que es dedicaven a cuidar els nens i a recollir aliments per poder sobreviure mentre els homes anaven de cacera.

Video: http://www.dailymotion.com/video/xfbsm9_emocions-diferencies-de-genere_school

http://www.dailymotion.com/video/xfd3rn_estres-i-agresivitat-diferencies-de-genere_school
                                                                                                                                 Mar Hernández