Tota emoció implica, com el seu nom diu, un impuls per actuar i és gràcies a aquest impuls, que actua per a la supervivència, que avui som aquí. Així doncs, les emocions, com ja indica la seva etimologia, tenen una funció: sobreviure.
Goleman explica que, en la seva opinió, l’emoció són els pensaments, els sentiments, els estats biològics i els psicològics i també, el tipus de reaccions que caracteritzen l’emoció. I sense dubtar-ho les qualifica de reaccions extraordinàries, universals i de gran utilitat.
La ira, la tristesa, la por, l’alegria, l’amor, la sorpresa, l’aversió i la vergonya són emocions primàries.
Dins d’aquestes emocions primàries trobem moltíssims matisos d’emocions: de l’ira en deriven, entre d’altres, la ràbia, l’enuig, el ressentiment, la irritabilitat; de la tristesa, l’aflicció, la pena, el desconsol, el pessimisme, la melancolia; de la por en deriva, l’ansietat, el temor, la preocupació, l’angoixa, la incertesa; de l’alegria, la felicitat, el goig, la tranquil·litat, el delit, la gratificació, la diversió, l’eufòria; de l’amor, l’acceptació, la cordialitat, la confiança, l’amabilitat, l’enamorament; i d’entre altres, de la vergonya, la culpa, la perplexitat, el remordiment, la humiliació, l’aflicció i la intranquil·litat.
Emocions considerades com a negatives
L’ansietat i la preocupació, l’enuig o la depressió bloquegen l’atenció de la persona i impedeixen tot aprenentatge. Tota emoció negativa obstaculitza el bon funcionament de les tasques o activitats que requereixen un mínim d’atenció, però no hem d’oblidar que les emocions, siguin negatives o positives, tenen un motiu de ser: la supervivència.
Génere i emoció
Homes i dones reaccionem de la mateixa manera davant d’una mateixa situació?
Experimentem les mateixes emocions o un gènere n’està privat d’alguna? Per respondre aquestes preguntes ens haurem d’endinsar en el nostre cervell.
El cervell de les dones té més desenvolupada la zona relacionada amb les emocions i el dels homes, en canvi, té més desenvolupada la zona que determina la conducta. Aquest fet fa que homes i dones sentim les mateixes emocions però les expressem de manera diferent.
Podem reaccionar, també, amb diferents emocions davant d’una mateixa situació, per exemple davant de l’enuig: els homes quan senten aquesta emoció la dirigeixen cap a l’exterior, contra algú i contra la situació en què es troben; les dones, a diferència dels homes, s’identifiquen com a font del problema i dirigeixen l’emoció cap a l’interior, contra si mateixes.
En investigacions dutes a terme per especialistes d’arreu del món s’ha pogut comprovar que les dones són més hàbils que els homes per decodificar les expressions facials, els senyals corporals i el to de veu dels altres. Segons Diener, les dones experimenten amb més intensitat les emocions que els homes, tant positives com negatives, i afirma que la vida emocional és més rica per qui percep amb més intensitat les emocions. Tant l’habilitat per decodificar com la percepció més intensa de les emocions en les dones, tindria relació amb el fet que les dones disposin d’un cervell més desenvolupat emocionalment. L’existència d’aquestes diferències entre homes i dones es veuen reflectides en la meva pràctica de projecte recerca. Aquest fet és important perquè, tot i que de vegades passi desapercebut, la sensibilitat emocional de les dones permeten una major capacitat d’identificació de les emocions i del seu estat d’ànim. Tot i així, molts homes són capaços de saber identificar i gestionar les seves emocions com ho fan les dones i fins i tot, poden arribar a ser més conscient de les seves emocions que qualsevol d’elles.
La ment emocional actua per la supervivència de l’ésser i la ment racional per un seguit de voluntats i codis morals i ètics, respostes únicament humanes. I pel que fa a les dues ments, tot i que podria semblar que la ment emocional és la més important perquè ens fa reaccionar davant dels perills, entre d’altres coses, és tan
important la ment emocional com la racional i les dues són necessàries per a la vida.
http://www.scribd.com/
Enciclopèdia Catalana, SAU. http://www.enciclopedia.cat/
http://www.xtec.cat/
BISQUERRA, Rafael. Educación emocional y bienestar. Madrid: Praxis. Grupo Wolters Kluwer, 2006
GALLIFA, Josep. La intel·ligència emocional i l’escola emocionalment intel·ligent. Barcelona: Edebé.
Universitat Ramon Llull, 2002
llibre: Intel·ligència Emocional de Daniel Goleman
Mar Hernández
